<!–[CDATA[La temporada passada Hansi Flick va sorprendre molta gent amb un sistema que no era ben bé el 4-3-3, tan identificat amb allò que s’ha convingut en anomenar ADN blaugrana, i que va comportar tres títols i un gran paper a la Champions. El sistema es basava també en una defensa avançada, on els rivals queien tot sovint en fora de joc, la qual cosa va comportar un nombre ingent de gols anul·lats als contrincants. L’evolució de l’ADN no es pot fer sense un bon sistema que funcioni. Però tots els sistemes acaben tenint punts febles, esquerdes per on s’escola l’adversari i que poden provocar que el sistema falli. I aquest risc sembla que enguany s’ha produït i, tot i que encara és ben present, sembla que l’evolució del mateix sistema i de la visió tàctica de l’entrenador i el seu equip tècnic han anat trobant solucions. Sens dubte la meritocràcia continua formant part del sistema Flick, i saber aprofitar les virtuts dels jugadors i minimitzar-ne els defectes és una de les característiques que ha implementat en el sistema.
